LES MILLORS CAMINADES PER CATALUNYA
Una tria personal
Detallo aquí alguns dels millors llocs on fer senderisme al nostre país, triant per a cada zona algunes de les millors caminades que s’hi poden fer. És una tria personal amb el que no puc evitar una certa subjectivitat, pel que estic segur que algú en trobarà a faltar alguna o en triaria una altra (en alguns casos fer la tria, decidir-me per una o una altra, m’ha costat molt). En tot cas es poden prendre com una primera introducció per començar a “explorar” i conèixer la zona.
I reconeixent, també, que en alguns llocs, els més llunyans de casa meva (Osona), per una qüestió simplement de proximitat encara em falta molt de país per fer. Això és, especialment, a les comarques de més al sud i l’oest, pel que en aquest casos les mancances encara poden ser més grans (ja que tampoc no en vull recomanar cap que no hagi fet).
En poso fins a quatre a cada lloc, en alguns llocs sense saber si són les millors (tampoc vull enganyar a ningú), però sabent, això sí, que valen la pena.
Igual també et pot interessar...
Els camins de ronda de la Costa Brava són d’una bellesa que sovint ens sorprendrà. Són camins ideals per a tot tipus de caminadors, ja que permeten fer les rutes al gust de cadascú (fent trams més curts o més llargs a voluntat). A més, tenen l’avantatge que es poden fer tot l’any, a l’hivern si volem gaudir de la tranquil·litat de les cales en solitari, i a l’estiu si a més de caminar ho volem aprofitar per banyar-nos.
Les meves recomanacions:
L’Albera, entesa en sentit ampli (incloent els Aspres i la Serra de Rodes), és una de les meves debilitats personals, un dels llocs que necessito anar-hi de tant en tant. Per la bellesa i diversitat dels seus paisatges, que van de les brolles a les parts més baixes, a les fagedes a les més altes, passant pels seus estanys temporals, bonics salts d’aigua o el seu ric patrimoni cultural, del que en destaquen els megàlits (dòlmens i menhirs) i les ermites romàniques.
Les meves recomanacions:
Per caminades més relaxades i planeres les planes també amaguen racons ben bonics, la de l’Empordà no és cap excepció.
Les meves recomanacions:
Serralada de dimensions més aviat modestes. Té la particularitat de ser l’únic massís calcari de la Costa Brava, amb bones vistes i un paisatge ben particular la seva visita bé val la pena.
Les meves recomanacions:
Aquesta serralada és l'extrem nord de la Serralada Litoral Catalana. És un massís de formes arrodonides (que Josep Pla va definir com a “elefantíaques”). Maltractada per les nevades de fa uns anys, amaga boscos frondosos i racons bonics.
Les meves recomanacions:
Un altre petit massís, també de formes arrodonides que amaga bonics racons i algunes de les particularitats botàniques més destacables de casa nostra (tot i que difícilment les veurem).
Les meves recomanacions:
LA PLANA DE LA SELVA (I EL GIRONÉS)
Plana que he trepitjat ben poc (a peu), envoltada de muntanyes. Tot i això, entre altres coses que en queden pendents de descobrir, hi podem trobar un dels volcans més grans d’Europa i un ecosistema valuós i ben interessant.
Les meves recomanacions:
Aquí em passa una mica com amb l’anterior, encara em queda per recórrer una bona part d’aquesta plana, amb un ric patrimoni cultural.
Les meves recomanacions:
MUNTANYES DE ROCACORBA I FINESTRES
Entre el Gironès, la Garrotxa i el Pla de l’Estany inclouen un conjunt de petites serralades amb boscos frondosos, cims amb bones vistes, volcans... Malauradament encara em queda, també un bon tros per recórrer.
Les meves recomanacions:
PARC NATURAL ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I VALLS D'OLOT
En aquest parc hi trobem alguns dels paisatges més singulars de casa nostra, sovint de gran bellesa, com les serralades que l’envolten. Amb itineraris en general ben senyalitzats és fàcil de recórrer.
Les meves recomanacions:
El nom "Garrotxa" significa terra aspra, trencada, de mala petja... segur que bona part del nom és deguda a aquesta zona, d’altra banda magnífica per la pràctica del senderisme.
Les meves recomanacions:
Probablement els Pirineus més propers i accessibles, però no per això menys bells. La vall de Camprodon ofereix infinitat de possibilitats a l’hora de caminar (des de la part baixa de les valls fins als cims més alts).
Les meves recomanacions:
Serveix el mateix comentari que en el cas anterior, el Ripollès, en general, val la pena recorre’l de dalt a baix.
LES SERRES DE MILANY, SANTA MARGARIDA, BELLMUNT I PUIGSACALM
Entre el Ripollès, Osona i la Garrotxa hi ha, segurament, un dels racons més desconeguts i salvatges de casa nostra, amb indrets i paratges d’una gran bellesa.
Les meves recomanacions:
El Collsacabra forma part de la Serralada Transversal, que uneix els Pirineus amb el Montseny i la Depressió Prelitoral. A cavall de les comarques d’Osona, la Selva i la Garrotxa, és una àmplia zona recoberta de boscos principalment eurosiberians (rouredes, fagedes, prats...). Amb una orografia abrupte, els seus paisatges són variats i sovint espectaculars... i relativament desconeguts. Un dels millors llocs per la pràctica del senderisme a casa nostra.
Formen part, també, de la Serralada transversal. Amb un relleu més suau que el Collsacabra i una gran extensió de boscos és un bon lloc per la pràctica del senderisme (tot i que l’obertura de pistes de desembosc a vegades o compliquen una mica).
Les meves recomanacions:
La Plana de Vic és l’extrem més oriental de la Depressió Central. Nucli central de la comarca d’Osona, és una depressió allargada originada per l’erosió del riu Ter i els seus afluents totalment envoltada de muntanyes. Simplement per proximitat, és el lloc on visc, és un dels llocs per on he caminat més, amb molts racons que valen la pena descobrir (tant a la mateixa plana com als seus miradors).
Les meves recomanacions:
A cavall de les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, tres grans conjunts muntanyosos formen aquest espectacular massís: la carena del Turó de l'Home i les Agudes, el turó de Matagalls i el Pla de la Calma. Gràcies a les seves condicions climàtiques, degudes al seu relleu, al massís hi ha una gran diversitat d'ambients. Per la seva bellesa és un dels punts més populars de l'excursionisme a casa nostra.
Les meves recomanacions:
LA SERRALADA DE MARINA (MONTNEGRE/MARINA I LITORAL)
La serralada de Marina (que forma part, alhora, de la Serralada Litoral) comprèn el Montnegre – Corredor (Parc Natural), la Serralada de Marina i la Serralada Litoral (noms que ens poden portar a confusió). Amb un relleu suau i un substrat bàsicament granític recobert de boscos, principalment alzinars i pinedes, passejar-hi sempre és un plaer, i aquestes serralades amaguen un bon grapat de racons bonics i interessants.
Les meves recomanacions:
Collserola forma part, també, de la Serralada Litoral Catalana. Amb relleus suaus i cims més aviat modestos, està formada per roques metamòrfiques i recoberta per diferents tipus de boscos. Per la seva proximitat a Barcelona els seus camins solen estar força transitats, però també força ben senyalitzats (sent un lloc ideal per anar a caminar). De ben segur ens sorprendrà la seva tranquil·litat i la seva natura, tot i estar envoltada de grans ciutats.
Les meves recomanacions:
El Baix Llobregat, i en especial la plana, és un dels llocs que encara em queden per anar descobrint, pel que només puc citar un dels seus llocs més emblemàtics i interessants (segur que n’hi ha molts més): el Delta, un espai natural d’un gran valor ecològic (i agrícola).
Les meves recomanacions:
EL MASSÍS DEL GARRAF (I SERRA DE L’ORDAL)
El Massís del Garraf amb relleus suaus i cims més aviat modestos forma part, també, de la Serralada Litoral Catalana. Recobert de garrigues, brolles i màquies, el margalló és la seva espècie més emblemàtica (és l’única palmera autòctona europea i té, aquí, el seu límit de distribució al nord). El massís és, també, una de les zones càrstiques més importants de Catalunya, amb una gran quantitat d’avencs i coves. Parc Natural, hi ha un munt de camins, sovint ben senyalitzats pel recorre’l sense presses.
Les meves recomanacions:
Centrat en les muntanyes que l’envolten, és un altre dels llocs que encara em queden per anar descobrint, i en queda molt per fer-ho, sabent que segur que valdrà la pena.
SANT LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L’OBAC
Paral·lela a la costa, però a una distància del mar entre 30 i 60 quilòmetres, la serralada Prelitoral és una llarga serralada que va des del Montseny, al nord, fins a la serra de Pàndols, a les terres de l'Ebre. Una de les serres més emblemàtiques és Sant Llorenç del Munt, amb una orografia i geologia la fan molt interessant. I si amb la seva geologia no n’hi hagués prou, entre boscos més o menys frondosos, a més, s’hi pot descobrir un ric patrimoni cultural. Parc Natural amb camins sovint ben senyalitzats és una zona ideal per la pràctica del senderisme.
Les meves recomanacions:
Montserrat (que també forma part de la serralada Prelitoral) és un massís relativament petit, però una orografia i geologia espectacular i pràcticament única (que haig d’explicar...). Amb camins ben senyalitzats és un altre dels llocs ideals per caminar.
Les meves recomanacions:
El Pla del Bages amb un ric patrimoni natural i cultural és un bon lloc per caminar.
Les meves recomanacions:
Zona que em queda per descobrir, tot i que sé val la pena. De moment, doncs, només un primer acostament.
Les meves recomanacions:
El Lluçanès és una comarca natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà. És un altiplà que, per la banda d'Osona, està clarament delimitat per cingleres. Està travessada per les rieres de Merlès, Lluçanès i Gavarresa. Tot i la seva proximitat és un dels llocs que encara em queden per descobrir.
Les meves recomanacions:
EL CATLLARÀS, ELS RASOS DE TUBAU I EL CATLLARÀS
Entre el Berguedà i el Ripollès el Catllaràs és una serralada relativament poc coneguda, tot i ser molt bonica i contenir algunes de les particularitats botàniques més interessants del País. Davant seu s'alça la serra del Picancel, amb molts racons per descobrir.
Les meves recomanacions:
Dues de les postals del país, prepirineus amb gust a Pirineus. Paisatges i racons que sempre valen la pena.
Les meves recomanacions:
DELS RASOS DE PEGUERA AL PORT DEL COMPTE
Entre el Berguedà i el Solsonès hi ha un seguit de serralades prepirinenques (que inclouen les citades, a més de la serra d’Ensija, del Verd, de Busa, Queralt...) que amaguen racons de gran bellesa, relativament desconeguts.
Les meves recomanacions:
El Solsonès presenta dues cares, una més muntanyosa, al nord, i una altre d’una mica més amable, al sud, tacada de masies i amb una de les densitat de població més baixes del país. Qui busqui caminades amables i pau i tranquil·litat aquí gairebé segur en trobarà.
Les meves recomanacions:
A Cavall de quatre comarques (l’Anoia, el Bages, el Solsonès i la Segarra), els plans de Calaf i les muntanyes que l’envolten ofereixen bones caminades.
Les meves recomanacions:
DE LA SERRA DE MIRALLES AL MONTMELL
Entre l’Anoia, el Penedès i la conca de Barberà, la Serralada Prelitoral pren un caràcter fortament mediterrani i es “desfà” en un seguit de Serralades (Miralles, Queralt, Ancosa, del Bolet, Bufraganya, Montmell...) per on val la pena caminar.
Les meves recomanacions:
Terra de vinyes, plana amable envoltada de muntanyes (ja citades), em pasa una mica com a totes les planes que hem vist fins ara, encara em queda molt per descobrir.
Les meves recomanacions:
Si hi ha alguna zona de Catalunya que hagi trepitjat poc, aquesta segurament és el camp de Tarragona, i no pas per falta d’al·licients, que n’hi ha, i molts (sinó per un tema de proximitat, i havent començat una mica per les muntanyes que l’envolten). Espero anar-ho corregint en el futur, mica en mica.
Les meves recomanacions:
Serralada singular d’una gran bellesa. Amb un ric patrimoni natural i cultural, caminar-hi sempre és un plaer (amb un munt d’excursions per fer-hi).
Les meves recomanacions:
Serralada relativament modesta, però d’una bellesa excepcional.
Les meves recomanacions:
MUNTANYES DE TIVISSA-VANDELLÓS I SERRES DE CARDÓ EL BOIX
Mediterrànies, ran de mar però amb gust a muntanya, de ben segur ens sorprendran.
Les meves recomanacions:
Aquí em passa una mica com al camp de Tarragona, simplement per una qüestió de proximitat n’hi he fet poques i més aviat a les muntanyes que l’envolten (i l’eclipsen), tot i que d’alicients n’hi ha, i de sobres.
Les meves recomanacions:
Una altra de les postals del nostre petit país. Amb un terreny pla i diferent a cada estació a causa del cicle de l’arròs. Apta per a tot tipus de senderistes, tot i que és més recomanable recorre’l amb bicicleta.
Les meves recomanacions:
Una altra serra de dimensions modestes, mediterrània però un mirador màgnific del Delta i les terres de l’Ebre.
Les meves recomanacions:
Si els tingues al costat de casa segur que hi aniria cada dos per tres. Cada caminada és una sorpresa: roques, arbres i boscos formen paisatges que semblen impossibles. Un paisatge que mai decep i no deixa de sorprendre.
Les meves recomanacions:
LES SERRES DE PÀNDOLS - CAVALLS
Continuació natural dels Ports, molt més modestos però igualment bonics, tot i que amb una història dramàtica (amb la Batalla de l’Ebre com a Protagonista).
Les meves recomanacions:
LES TERRES DE PONENT (LA DEPRESSIÓ CENTRAL)
Les terres de ponent inclouen un territori tan ample, en aquest cas, i amb característiques prou diferents com per ser tractat en diferents apartats. Encara no hi he caminat prou (ho vaig fent mica en mica), però si bastant per veure i comprovar que val la pena anar-hi de tant en tant (i emportar-nos més d’una sorpresa).
Terra aspre però d’una bellesa natural incomparable, amb un ric patrimoni cultural i tota mena de racons per descobrir. Un d’aquells llocs que quan hi vas sempre et queden ganes de tornar-hi.
Les meves recomanacions:
SERRA DE SANT GERVÀS I SERRA DE BOUMORT
Enteses en sentit ample (com el conjunt de serralades prepirinenques que queden entre el Montsec i els Pirineus). Una altra de les zones en que en falta més per descobrir, tot i saber, també, que quan ho faci segur que no me’n penediré.
Les meves recomanacions:
ELS PIRINEUS (DE LA VALL D’ARAN A LA CERDANYA)
Els Pirineus són molt més que els seus cims, no cal enfilar-nos gaire per gaudir de paisatges espectaculars. Gràcies a la seva orografia s'hi poden trobar una gran diversitat d'ambients, que van des dels prats alpins a més alçada, fins a les pinedes de pi negre o de pi roig, a les seves vessants més solejades, o les fagedes o rouredes a les obagues. A més, també, d'un ric patrimoni cultural. Descobrir-los només és qüestió de temps (i de paciència), i reconec que em falta bastant.
Les meves recomanacions: